El CatSalut té com a principal objectiu garantir l’atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a la ciutadania de Catalunya.

Història

El 14 de juny de 1990 el Parlament de Catalunya aprova la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), com a resultat de les actuacions que la Generalitat porta a terme des del traspàs el 1981 de les transferències en matèria de salut per respondre a  la necessitat  d’ordenar, planificar i gestionar el sistema sanitari català.

L’1 de gener de 1991 entra en funcionament el Servei Català de la Salut, creat per la LOSC com a ens públic de caràcter institucional adscrit al Departament de Salut i configurat per tots els centres, els serveis i els establiments sanitaris públics i de cobertura pública de Catalunya.

El CatSalut, com es coneix el Servei Català de la Salut de forma abreujada, és l’eix fonamental de l’ordenació sanitària del nostre país i neix amb la voluntat de planificar, finançar, comprar i avaluar els serveis sanitaris, si bé aquestes funcions s’han anat adaptant i redefinint amb el temps per tal d’aconseguir adaptar el model a les noves necessitats.

El nostre sistema de salut queda configurat a partir d’un model públic, centrat en l’atenció a la persona i que respon i  consolida la realitat del nostre territori i les singularitats històriques del context sanitari català fruit de l’esforç, entre d’altres, de la societat civil, les entitats socials i l’Administració local. El model aposta, doncs, per l’aprofitament de tots els recursos sanitaris existents ja siguin de titularitat pública o privada –sistema sanitari mixt- per poder fer efectiu el dret constitucional de protecció de la salut.

Més informació

Principis del model

En el marc d’aquest model sanitari, el sistema sanitari públic de Catalunya s’ha ordenat d’acord amb els principis de:

  • Sistema amb voluntat d’assistència universal.
  • Abordatge integral de la salut des de la salut pública a l’atenció primària i comunitària, l’atenció hospitalària, l’atenció sociosanitària, l’atenció en salut mental i també l’atenció des de l’àmbit social.
  • Equitat i superació de les desigualtats territorials o socials per a la prestació dels serveis sanitaris.
  • Simplificació, racionalització, eficàcia i eficiència de l’organització sanitària.
  • Descentralització . El Servei Català de la Salut s'estructura a través de les regions sanitàries, demarcacions territorials desconcentrades que es delimiten a partir de criteris geogràfics, socioeconòmics i demogràfics, entre d’altres, i que es doten d'un ampli ventall de competències pròpies. Les regions sanitàries s'ordenen en sectors sanitaris, òrgans igualment desconcentrats, que desenvolupen les activitats de prevenció de la malaltia, promoció de la salut, salut pública, i l'assistència sanitària i sociosanitària en el seu nivell d'atenció primària. A la vegada, els sectors sanitaris estan formats per un conjunt d'àrees bàsiques de salut, unitats territorials on es presta l'atenció primària de salut d'accés directe de la població, principalment per mitjà del centre d'atenció primària.
  • Integració de serveis en una xarxa des servei públic constituïda per entitats de diversa titularitat jurídica -Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)-, que inclou la xarxa de centres d’internament i de centres i serveis sanitaris d’àmbit comunitari d’utilització pública de Catalunya.
  • Gestió descentralitzada. Fa referència a les diferents fórmules de gestió –directa, indirecta o compartida- que el Servei Català de la Salut port emprar per gestionar i administrar els serveis i les prestacions del sistema sanitari públic.
  • Participació comunitària. La participació de la societat civil en la presa de decisions s’articula mitjançant el Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut, on tenen representació les entitats locals, els usuaris i els proveïdors de serveis sanitaris, els sindicats, les organitzacions empresarials i les corporacions professionals.

El sistema sanitari del futur

En un entorn de grans reptes socials, econòmics i polítics, el CatSalut ha de continuar garantint l’assistència sanitària  amb qualitat i assegurant la sostenibilitat del sistema sanitari públic donant resposta a les necessitats canviants de la societat.

D’una banda, l’envelliment de la població i el canvi en les necessitats i en l’abordatge de les malalties; d’una altra, l’evolució de les tecnologies de la comunicació i la informació i l’apoderament de la ciutadania que  canvien el  model de relació amb els professionals i amb el propi sistema; com també, l’augment de les desigualtats provocat per l’impacte de la crisi econòmica en les condicions de vida de les persones. Aquests són els reptes als quals el CatSalut ha de donar resposta.

Quatres eixos per a la transformació del CatSalut

Davant d’aquests reptes, el CatSalut proposa un procés de transformació del sistema al voltant de 4 eixos d’actuació prioritaris:

  • Potenciar la intervenció comunitària i intersectorial. Molts dels factors que condicionen l’estat de salut de les persones no pertanyen pròpiament al sistema sanitari (estils de vida, situació socioeconòmica, factors ambientals..). La resposta assistencial adequada serà, doncs, la que asseguri una integració dels serveis que superi les barreres de les línies assistencials, al mateix temps que desplegui estratègies de coordinació amb altres serveis no sanitaris.
  • Priorització de les actuacions en l’àmbit de la salut mental. Cal garantir un sistema de salut que proveeixi una atenció integrada de la salut física i mental de les persones i orientar-nos a la recuperació i la inclusió social, amb serveis alternatius a l’hospitalització convencional.
  • Desenvolupament de xarxes assistencials. Les sinèrgies entre els diferents centres i professionals serà el mitjà per millorar l’equitat en l’accés, l’efectivitat i l’eficiència en la prevenció i el tractament de determinades malalties, especialment d’alta especialització, com és el cas del càncer.
  • Potenciació de la participació efectiva dels professionals i de la ciutadania. Els professionals sanitaris són coneixedors de la realitat i els grans actors en tot el procés de resposta als nous reptes del sistema. És necessari, doncs,  que la seva visió quedi reflectida en al gestió sanitària. Alhora, cal que el ciutadà participi més activament, no només  en el procés de decisió del seu tractament, sinó, també, en la definició de les polítiques públiques.

25 anys del CatSalut (1991-2016)

Fa vint-i-cinc anys que es va crear el Servei Català de la Salut. Amb aquests anys el sistema sanitari català s’ha consolidat com un sistema públic, equitatiu, eficient i sostenible, al servei de les necessitats de la població gràcies a l’esforç, la implicació i el compromís de tots els agents que hi intervenen (gestors, ciutadania i professionals sanitaris).

Per tal de commemorar el 25è aniversari de la creació del Servei Català de la Salut el  14 de desembre de 2016 va tenir lloc  la jornada “25 Anys al Servei del Sistema Nacional de Salut de Catalunya: Mirem cap al Futur”.

Data d'actualització:  08.05.2017